Parlem de tele...

...i ho fem perquè moltes d'elles confeccionen les seves caretes amb aquesta tècnica, donant com a resultat creacions interessants, que ens ajuden a descobrir animadors que encara desconeixiem.

Avui, per fer un tastet, parlarem de les caretes de continuïtat, és a dir, aquelles que s'elaboren per enllaçar programes entre ells o amb les pauses publicitàries. Aquí teniu un treball per a Artv, -un canal cultural canadenc- de Dumais, un creador d'aquest país a qui fa un temps seguim la pista:

I aquesta altra compilació per a SVT (una la televisió sueca), feta per Ljudbilden & Piloten, directors, músics, creadors, de qui tenim poca informació, però a qui, tard o d'hora, tenim moltes ganes de dedicar un dels nostres posts:

Alguna cosa bona havia de tenir la tele!

Recordant Barrio Sésamo

Una cosa porta a l'altra i parlar d'animacions de sorra ens ha fet pensar en Elliot Noyes, nominat a  l'Òscar al millor curtmetratge animat el 1965 per Clay or The origin of Species (1964), una animació feta amb fang considerada pionera en aquest gènere de la que és difícil trobar vídeos a la xarxa (podeu veure'n un fragment al final d'aquest vídeo de la Pathé, i una fotografia al final del post d'avui).

Aquest director ha realitzat molts altres treballs, alguns d'ells per a les conegudes MTV, Disney o Pixar però, molt abans d'això, Noyes va dirigir Sand Alphabet (1974), una sèrie que recull les lletres de l'abecedari per al programa infantil  Sesame Street (reconvertida aquí en Barrio Sésamo a partir de 1980).

Com veieu, cada lletra s'explicava mitjançant una curta animació en stopmotion feta amb sorra. La sèrie s'estengué de la sisena  a la trenta-dosena temporada d'aquest programa. Si voleu fer un saludable exercici de nostàlgia infantil, podeu trobar tot l'alfabet en aquest enllaç.